L'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran esta oberta a tot tipus de persones a les quals els hi agradi el castell i vulguin vetllar per la seva conservació i bon ús.

Entre els objectius dels Amics del Castell destaquem la voluntat d'obrir el Castell de Sant Ferran a la ciutat de Figueres, per a que aquesta fortalesa, catalogada com a Monument Històric, pugui fer servei a la ciutat.

En aquest blog trobareu un resum dels actes que organitzem des dels Amics del Castell i altres actes que es realitzen al Castell, de vegades també amb la nostra col.laboració, així com notícies relacionades.

BENVINGUTS AL BLOC DELS AMICS DEL CASTELL DE SANT FERRAN

dissabte, 1 de juliol de 2017

ATIVITATS TRIMESTRLS 2017: JULIOL, AGOST, SETEMBRE


MANUEL VILLORIA FONT, DESCANSI EN PAU


ENS HA DEIXAT UN AMIC, EL FUNDADOR I  PRIMER PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ


Manuel Villoria


 Ja fa més de vint anys les eleccions municipals em va portar a la regidoria de Cultura de Figueres. Des d'aquesta nova situació vam treballar per a l'obertura de visites culturals i turístiques de Castell. Vam insistir i ho vam aconseguir momentàniament. En aquesta situació vam coincidir plenament amb el general Manuel Villoria Font en la creació de l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran, entesa com un braç popular per obrir la fortalesa a activitats de tota mena. D'aquesta situació d'entesa inicial vam proposar als membres presents a l'assemblea constituent a la seu de Cultura al Teatre Jardí, la creació de l'associació. Manuel Villoria va ser escollit president i de seguida ens vam posar a treballar. Érem conscients que teníem una àmplia acceptació però que sempre hi ha la cara desconeguda de la lluna on s'amaguen altres ambicions i altres models. Home recte, treballador i fidel a la ciutat on va néixer, volia prestigiar un monument arquitectònic del XVIII. Ell des del vessant militar i d'altres des d'una visió més cultural i ciutadana. L'entesa fou total.
Després d'una llarga itinerància com a oficial, va ser Coronel del Terç Alejandro Farnesió amb seu a Ronda i més tard General de Brigada. Una carrera professional que sovint valoràvem i amb la que compartíem situacions no sempre coincidents.
Aquest mes de maig hem sabut de la seva mort, lluny de nosaltres, però sempre present en l'esperit de ciutat. Sempre el tindrem en el record.

Alfons Romero Dalmau

dijous, 8 de juny de 2017

PRESENTACIÓ OBRA LITERARIA DE JOSEP OLIVERAS I MANEL FORTIS


Benvinguda del President

Va començar la presentació de l'acte el Sr. Josep Oliveras, explicant la feina de la seva editorial, i concretament els llibres "GRANDES OBRAS DE GRANDES ARTISTAS" i "NOTES HISTÒRIQUES DELS MASOS I MOLINS DE LA VALL DE BIANYA"


Després va pendre la paraula la Gemma Gregori,  i va dir:


Bona tarda,
Gemma Gregori
Em fa especial il·lusió estar avui aquí, en aquesta presentació a Figueres, la ciutat que m’ha vist néixer i m’ha vist créixer.
I em fa especial il·lusió perquè Figueres és una ciutat amb una importància cultural destacada.  Molts són els fills il·lustres d’aquesta ciutat :artistes, científics, escriptors, músics...que han nascut en aquesta contrada entramuntanada. És potser aquesta peculiaritat la que ha fet que la ciutat donés aquests fruits tan especials, aquests genials artistes?
Diuen que els figuerencs, i en general els empordanesos, estem un xic tocats per la tramuntana. Aquesta és una realitat ben palesa que hem pogut comprovar tots en alguna o altra ocasió.
Però benvinguda sia aquesta ventada gèlida que ens acompanya per aquestes meravelloses terres si serveix per apropar-nos un xic més a la cultura. Perquè l’art i la cultura hauria de ser el motor principal d’una societat i dels seus habitants.
Segurament si preguntéssim si l’art i la cultura són imprescindibles molta gent ens respondria que no, que no és vital per a la nostra subsistència. Però jo els contestaria: n’esteu completament segurs?
La societat ha avançat gràcies al desenvolupament dels seus habitants. Ja des de temps immemorials l’art ha estat present en la vida de l’ésser humà i l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria, fent-se cada vegada més i més present.
Fins arribar al punt que l’art ens acompanya en el nostre dia a dia, sigui amb un llibre que llegim a estones mortes, sigui amb música que anem a escoltar en algun concert, a la ràdio o en fils musicals, sigui en visites a museus, exposicions... o com avui mateix, en aquesta trobada tan especial.
L’art ens impregna i l’art ens enamora.
I això és molt important: estar enamorats de la vida i viure cada moment intensament. Apreciar cada detall de la nostra existència i ser conscients del què som: un miracle de la vida.
I això ho podem descobrir gràcies a l’art. L’art ens fa observar detingudament cada detall, cada pinzellada, cada traç, cada paraula, cada nota... L’art ens permet veure l’ànima de cada obra, la seva essència.
I observar al detall aquesta essència és quelcom que està a l’abast de tothom. Llegir un bon llibre, escoltar una música que ens empleni, gaudir de la visualització d’una pintura o una escultura, admirant cada detall fantàstic que la vida ens ofereix.
La vida, en realitat, és molt senzilla i bella, amb b alta. Perquè existeixen certes paraules que cal remarcar: com bella amb b o Obres amb majúscula.
Quan escric una crítica i presento l’Obra de l’artista, em refereixo a ella com a Obra d’art, sempre ho faig amb majúscula. Perquè totes les Obres d’art mereixen un respecte majúscul, perquè són elles la que ens faciliten veure aquesta essència de la vida, la que ens porten per camins de somnis i ens fan traspassar fronteres de llibertat.
I qualsevol Obra d’art, en qualsevol de les arts, mereix el mateix respecte. Perquè l’art ens fa despertar els sentits i ens apropa els uns als altres. Connectats tots per aquest fil conductor en connectarem en aquesta anima de la que us parlo.
I viatjarem a través de la paleta de colors, a través de les línies, dels paràgrafs, a través d’un pentagrama...
Avui tenim el goig de participar tots en aquest punt d’unió artística, on l’art és el protagonista principal. Editorial Oliveras us presenta avui una mostra d’aquest art. Ens ho fa a través dels llibres, aquests en format de paper o en format digital si visiteu la seva pàgina web. Editorial Oliveras tracta uns temes fantàstics, però a més a més, promou i ens apropa a les arts plàstiques (pintura, escultura...) i ens ofereix una mà que ens porta cap als camins de la saviesa.
Us desitjo que quan obriu aquests llibres us transporti directament per aquest món de somnis i us emplaço a que presteu particular atenció als vostres sentits. Ells us oferiran la bellesa de l’art, el detall de traç, de cada figura.
Però també us desitjo que aquesta sensació la transporteu a tots els altres àmbits de la vostra vida. Llavors la vostra percepció canviarà radicalment, observant també cada pinzellada que us ofereix un paisatge, la natura, o la mateixa ciutat. Cada traç del vostre particular, individual i preuat món.
I observareu així aquesta bellesa (amb b) de la vida i us impregnareu de la seva meravellosa essència.
I tot gràcies al que l’art ens pot ensenyar.
I vosaltres què en dieu? L’art és prescindible a les vostres vides? Concebeu una vida sense art? Crec que no, no crec que ningú s’hi pugui resistir.
Gaudiu doncs de l’art  gaudireu amb ell del miracle de la vida.
Sr. Oliveras, Sra. Gemma, Sr. Fortis, Manel Soler

 A continuació Manel Fortis va presentar la seva darrera obra"El llarg camí", també el Sr. Soler ens va parlar del llibre dels Masos de Vall de Bianya, així com el temps, més de quatre anys, que van tardar a poder editar-lo.


Aspecte de la sala


podeu veeure més fotos AQUÍ




dilluns, 29 de maig de 2017

SOPAR DE LA LLUNA I ESTRELLES

ESTEM PREPARANT EL PROPER SOPAR DE LA LLUNA I ESTRELLES, ES QUE VOLEU ASSISTIR-HI ENS PODEU TRUCAR AL TELF. 610201564

CONFERÈNCIA SOBRE JOSEP MASDEVALL 3-JUNY 2017


Millor que ningú explica la conferència Josep Maria Bernils.
Publicat a HORA NOVA
Un metge figuerenc, poc conegut fins ara, va destacar a finals del segle XVIII per les seves aportacions innovadores en la medicina

A finals del segle XVIII es va fer famós a Cadis un refrany que deia: “Santo Dios, Dios immortal, líbranos de la opiata de Masdevall.” No deixa de ser curiós que un text d’aquestes característiques estigui dedicat a un metge. I encara més a un metge empordanès, pràcticament desconegut i del qual gairebé només es troben referències en textos científics. Per tal de rescatar-lo de l’oblit, el figuerenc Joan Masdevall –que es considera descendent seu– va iniciar fa uns mesos una campanya perquè es donés el nom d’aquest científic al nou CAP del Rally Sud. L’Ajuntament ja va adoptar un acord en aquest sentit.
Dissabte passat es va poder aprofundir una mica més en la personalitat de Josep Masdevall amb la conferència que els doctors Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, van oferir a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran i que va permetre, d’una forma molt documentada, conèixer a fons un personatge que el prestigiós doctor August Pi i Sunyer va arribar a qualificar-lo com “l’Hipòcrates modern” per la transcendència que van tenir les seves aportacions a la medicina contemporània i pel trencament que representaven amb les cures convencionals del moment.
En diversos documents de l’època s’esmenta que Josep Masdevall va néixer a Figueres, però hi ha diferències amb l’any (1730 o 1740). En qualsevol cas, l’origen familiar sembla clar que procedeix de Maçanet de Cabrenys, on la família disposava de diverses finques. Es va casar amb Llúcia Draper, amb la qual va tenir cinc fills. La seva mort es va tenir lloc a Trujillo, l’any 1801, mentre acompanya el rei Carles IV i la seva esposa en una viatge per Extremadura.
LA TRAJECTÒRIA. En la xerrada dels doctors Baños i Guardiola, es va sintetitzar la trajectòria biogràfica i professional del doctor Masdevall, que si bé va destacar –i molt– en el món de la medicina, també ho va fer en altres camps com la botànica, la gestió pública i l’emprenedoria amb la gestió de negocis innovadors, com la construcció d’almadraves com a granges de tonyina a la badia de Roses –explotades pels seus descendents fins ben entrat el segle XX– i la promoció –en aquest cas fallida– d’una ciutat residencial a l’entorn de Biure d’Empordà.
Va estudiar medicina a la Universitat de Cervera, on va rebre el grau de doctor i va ampliar els seus coneixements a la Universitat francesa de Montpeller, encara avui un centre docent reconegut per a la medicina europea. Va exercir durant un temps a Figueres, però de seguida es va traslladar a Barcelona. El 1783 li encarreguen la visita d’una sèrie de poblacions catalanes afectades per epidèmies de febres tercianes. Amb l’experiència obtinguda és nomenat inspector general d’epidèmies del Principat de Catalunya. En funció d’aquest càrrec, Josep Masdevall va haver de combatre una epidèmia de febres pútrides al Pla d’Urgell que s’atribueix a la retirada de les tropes franceses quan tornaven del camp de batalla de Portugal.
Amb el prestigi adquirit, dins i fora d’ Espanya, Masdevall se’n va a Madrid, nomenat metge de cambra del rei Carles III. L’any 1784, presenta un programa de reforma de la formació en medicina dins d’un pla de reforma dels estudis que s’imparteixen a Cervera. La proposta preveu la creació d’un Colegio Práctico de Medicina a Barcelona i quatre anys d’estudis pràctics obligatoris per a tots els estudiants sense els quals no podrien exercir. Malgrat l’acceptació de les propostes per la majoria de catedràtics de Cervera, el pla no va prosperar inicialment. Quan va dirigir la política sanitària espanyola, uns anys més tard, va ser una de les primeres mesures que va executar.
Per encàrrec del rei Carles IV, va fer de consultor del sultà del Marroc, Muley Soliman, preocupat per una epidèmia de pesta que està afectant el seu país l’any 1799. Masdevall és en molts aspectes un home plenament modern. Té un laboratori químic a casa seva i els remeis que idea són el resultat d’ una pacient investigació.
Les seves teories terapèutiques són bastant originals i diferents a les tradicionals d’aquella època. El fet de ser una persona tant propera als monarques, l’afavoreix en la implementació dels seus mètodes. Entre ells destaca la que s’anomena Opiata Masdevall, un preparat que fa“curacions gairebé miraculoses” segons es comentava a l’època. Malgrat el seu nom, el compost no portava opi.
Masdevall, complint el seu càrrec d’inspector d’epidèmies a petició del comte de Floridablanca, el 1784, va publicar el Dictamen sobre si las Fábricas de Algodón y Lana son Perniciosas amb motiu d’un edicte de l’Ajuntament de Barcelona que prohibís obrir més fàbriques d’aquestes característiques pel temor a la contaminació de l’aire de la ciutat. Al final d’aquesta obra, Masdevall afegeix un dictamen que conclou que “les fàbriques de cotó i llana no són pernicioses per a la salut pública”. Després de la seva mort, els botànics espanyols Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón, admiradors de Masdevall, van proposar el seu nom per designar un gènere de plantes de la família de les orquídies sud-americanes que conté mes de 500 espècies. Per això, moltes d’aquestes plantes porten el nom científic Masdevallis en record seu.
Ben aviat un centre d’atenció primària, a la seva ciutat natal, Figueres, portarà el seu nom, però si no es recull la seva biografia en un llibre i es resumeix en algun espai de les noves dependències sanitàries, continuarà essent un desconegut per a les futures generacions.


LA DOCTORA GUARDIOLA I EL DOCTOR BAÑOS

ASPECTA DE LA SALA















 
JOAN MASDEVALL PROMOTOR D'AQUESTA CONFERÈNCIA AMB ELS SEUS GERMANS
 PPER VEURE MÉS FOTOS DE L'ACTE AQUÍ