L'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran esta oberta a tot tipus de persones a les quals els hi agradi el castell i vulguin vetllar per la seva conservació i bon ús.

Entre els objectius dels Amics del Castell destaquem la voluntat d'obrir el Castell de Sant Ferran a la ciutat de Figueres, per a que aquesta fortalesa, catalogada com a Monument Històric, pugui fer servei a la ciutat.

En aquest blog trobareu un resum dels actes que organitzem des dels Amics del Castell i altres actes que es realitzen al Castell, de vegades també amb la nostra col.laboració, així com notícies relacionades.

BENVINGUTS AL BLOC DELS AMICS DEL CASTELL DE SANT FERRAN

dimarts, 9 de desembre de 2014

JOSEP TORRENT PRESENTA "LA SANG ÉS MES DOLÇA QUE LA MEL"


Josep Torrent (Bellcaire d'Empordà 1956)
Ha publicat : "L'estranya desaparició de la Laura i Ibrahim"
"La mirora mata els dimarts" 
"Abans de la Batalla" 2012 premi  Ramon Muntaner de Lituratura Infantil i Juvenil
"La sang és més dolça que la mel" 2014 Premi Memorial Agustí Vehí



Avui divendres 12 desembre, ha tingut lloc a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran una conferencia sobre novel·la policíaca i la presentació del llibre LA SANG ES MES DOLÇA QUE LA MEL a càrrec del escriptor JOSEP TORRENT, autor del llibre.

LA REALITAT I LA FICCIÓ

L’assassinat privat, a diferència dels perpetrats per l’Estat, (Assassinar una persona et fa un canalla, assassinar a milions un heroi. Les quantitats santifiquen – Monsieur Verdoux - 1947. Guió de Charles Chaplin i Orson Welles) és l’únic delicte que pràcticament totes les societats, per molt primitives que siguin, el consideren una atrocitat que ha de ser venjada per mitjà d’un sistema jurídic o per la família —amb el corresponent vessament de sang—, el desterrament o la deshonra pública. Per aquest motiu la història clàssica de detectius pot funcionar en qualsevol època, ja que sempre es considera l’assassinat un acte que exigeix trobar l’autor dels fets i la purificació d’aquesta taca per part de la societat. A la majoria d’obres literàries l’assassí rep un càstig: la presó, la mort, la deshonra...
La realitat sempre supera la ficció. Ho hem sentit mil vegades. I és normal: hi ha moltes més realitats que ficcions. Si actualment hi ha set mil milions de persones i tot sovint ens canvia la realitat (de manera voluntària o no), les realitats son incalculables, mentre que les ficcions que podem crear els que ens hi dediquem, o s’hi ha dedicat, són moltes menys.
Edgar Allan Poe (1809-1849) va crear el detectiu Chevalier C. Auguste Dupin basant-se en la vida de Vidocq.
Arthur Conan Doyle (1859-1930) va inspirar-se en Dupin.
El fet que es creés el departament de detectius dintre Scotland Yard el 1842 va propiciar que s’escrivissin bones històries de detectius.
El 1860 a Anglaterra es va cometre l’assassinat d’un nen de tres anys que va aparèixer degollar dins d’un vàter. El fet va commocionar tot el país. Sembla que Charles Dickens es va inspirar directament en el cas i altres autors també. Agatha Christie (1860-1976) va ambientar moltes de les seves novel·les en escenaris molt semblants: un crim misteriós, un cercle tancat de sospitosos, una comunitat rural aïllada, un entorn respectable i amb diners i un detectiu brillant que investiga desplaçant-se per diferents llocs mentre la policia està desbordada. Altres autors anglesos van fer moure els seus personatges per ambients molt semblants.
Si als anys 20 i 30 al Regne Unit la ficció reflexa una realitat que s’ocupa de posar ordre al desordre, de reconciliar la societat i retornar la tranquil·litat paradisíaca al mític poble de X, als Estats Units Dashiell Hammet (1894-1961) i Raymond Chandler (1888-1959), estan representant els grans aixecaments socials dels anys 20: el desgovern, la prohibició, la corrupció, el poder i la violència de coneguts gàngsters i la depressió.
I actualment es continua fent el mateix; aquí i a altres països: si en novel·la negra la realitat supera la ficció, la ficció s’alimenta de la realitat



Durant l'acte es va escenificar un judici a l'autor del llibre interpretat per Jaume Simón com fiscal, Alícia Herrera com defensora de l'acusat i Cristina Pujol com jutgessa.






El veredicte va ser exculpatori i la condemna va consistir en  recomanar al públic que llegeixi el llibre


L'acte va ser clausurat per l'alcaldessa de Figueres Marta Felip.


molt de públic a la presentació


mes informació


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada