L'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran esta oberta a tot tipus de persones a les quals els hi agradi el castell i vulguin vetllar per la seva conservació i bon ús.

Entre els objectius dels Amics del Castell destaquem la voluntat d'obrir el Castell de Sant Ferran a la ciutat de Figueres, per a que aquesta fortalesa, catalogada com a Monument Històric, pugui fer servei a la ciutat.

En aquest blog trobareu un resum dels actes que organitzem des dels Amics del Castell i altres actes que es realitzen al Castell, de vegades també amb la nostra col.laboració, així com notícies relacionades.

BENVINGUTS AL BLOC DELS AMICS DEL CASTELL DE SANT FERRAN

dimarts, 17 de maig de 2016

RUTA DE CASTELLS, DEL 14 AL 16 DE MAIG 2016

Com cada any, hem fet una sortida per conèixer els castells més propers, hem decidit visitar el Castell d'Hostalric i el de Sta. Florentina.
Uns 45 sòcis i amics ens han acompanyat.
Hem començat la excursió per el TEMPS DE FLORS DE GIRONA




HEM VISITAT EL DRAC DISSENYAT PER LA SÒCIA YVONNE HEINNERT


Hem continuât fins a Lloret de Mar, on hem fet les següents sortides

CASTELL D'HOSTALRIC










CASTELL PALAU DE STA.FLORENTINA





GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU VINGUT


VISITEM EL CELLER DE CAN RODA





GAUDIM D'UN DIA DE SOL I D'UN VERMUT PREPARAT PEL CELLER 





NO HA FALTAT LA BONA CONVIVÈNCIA I ESTONES PER DISFRUTAR









UN ÈXIT DE SORTIDA.




EXPOSICIÓ DE YURY FORMICHEV DISSABTE 21 MAIG 2016





Regal del Sr. Formichev a l'Associació




dilluns, 9 de maig de 2016

CONFERÈNCIA 13 DE MAIG 2016 A CÀRREC DE LLUÍS SERRANO



SR.DACOSTA, SR. SERRANO I SR. HERRERA

Algunes de les claus de la conferència de Lluís Serrano


“Davant la invasió napoleònica del territori peninsular de la monarquia es van iniciar una sèrie de lògiques polítiques de justificaren l’alçament contra el poder col·laboracionista i la incursió francesa. Es van engegar uns mecanismes de resposta a una situació que anava contra la consuetud i el dret natural. A Catalunya i la regió de Girona, per reconduir el malestar de la població, per convicció, conveniència i motius de classe, determinats líders van tenir la capacitat de canalitzar i dirigir la insurrecció. Es posaren en marxa dispositius autòctons de defensa com la mobilització de sometents i l’allistament i creació de cossos voluntaris de miquelets. Ara bé, el sosteniment d’aquesta revolta no s’entendria sinó poséssim de manifest les fidelitats, lleialtats, ideals i elements de cohesió que expliquen la lluita. Com es sosté el combat? Qui eren aquests combatents? Quins eren els factors de mobilització? Per què lluitaven per la Religió, la Pàtria i Ferran VII? Cal tenir en compte termes com cabdill, comunitat, parròquia i pàtria. Alguns d’aquests líders carismàtics eren propietaris o hisendats i s’havien distingit en la Guerra Gran. Altres eren negociants, militars i clergues. Veurem com aquests individus, garants de l’ordre social i la jerarquia, tenien la superioritat moral i l’autoritat en les comunitats que guiaven, fossin parròquies, corregiments o clienteles polítiques. Il·lustrarem, a través d’alguns casos particulars com mantenien la fidelitat dels qui els seguien. I també veurem algun dels referents culturals a l’hora de mobilitzar i omplir de coratge als combatents i la població, així com els òrgans de propaganda política.



Molts dels dirigents de la revolució de 1808 venien del món del dret, l’església o la milícia: Gay, Rovira i Clarós. (...) Les juntes foren, a més d’un instrument per a l’assumpció de la sobirania, l’acció política i militar i un mecanisme de control social del poble. El moviment és revolucionari si tenim en compte la insurrecció, el capgirament, la “reevolució”, la voluntat de restauració; i per suplantar les velles institucions i donar una experiència política a uns individus que prenen consciència del poder en circumstàncies extraordinàries. (...)”

Per llegir-ne més, veure:

Serrano, L. (2010). “1808: mobilització, revolució i guerra”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 51 [III Congrés d’Història de Girona: Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)], Girona, p. 445-463.

Serrano, L. (2009). “Guerra del Francès: noves visions, noves recerques”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 40, Figueres, p. 47-56.

Aspecte de la Sala



Com sempre, volen donar les gràcies al conferenciant, per la seva col·laboració desinteressada




CONCURS DE CREUS DE LES FIRES I FESTES DE SANT CREU DE FIGUERES-2016


COMENÇA L'OBRA DE FER LA CREU QUE HA DISSENYAT LA SRA.
AZUCENA MOLINA DE PALAFRUGELL


Esteban  Bernal, comença per la neteja


PRENEN BÉ LES MIDES




JA TENIM EL MÉS IMPORTANT









TOT ES FET A MÀ, EN PAPER DE DIARI


DETALLS DE LA CREU





LA SEÑORA AZUCENA MOLINA AUTORA DEL DISSENY


GRÀCIES AZU PER TOT EL QUE HAS FET, UNA  FEINA PERFECTA




Amb l'Alcaldessa Marta Felip, Regidors , Sra. Molina Srs. Herrera, Srs. Bernal